divendres, 28 de desembre de 2012

Reglament General de Competicions de la FACV

La Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana ha publicat el Reglament General de Competicions amb les modificacions aprovades en la darrere Assemblea.

No estaria mal que li pegareu una miradeta ja que té modificacions que caldria conéixer.

"Reglament General de Competicions"


dimarts, 18 de desembre de 2012

Shatranj Ke Khilari (Els Jugadors d’Escacs)

Shatranj Ke Khilari (Els Jugadors d’Escacs)
1977, India. 113 min., Color, Urdú/Hindi i Anglès
Director Satyajit Ray


Primera i única pel·lícula (per ara) que veig del director indi Satyajit Ray, gràcies a un amic que me la va deixar i a més recomanar, davant un tauler d’escacs i després de jugar unes partides.


Situada en una regió de La India l’any 1856, on una companyia britànica “The East India Company” governa mitjançant tractats d’amistat i permet que tant el Rei com els Senyors (Landlords) visquen una vida sense preocupacions materials, a canvi la companyia col·lecta les riqueses de la regió. El Rei en compte de dedicar-se a governar, es dedica a les arts: poeta, compositor, coreògraf i ballarí. Mentre que els altres dos protagonistes (Mir i Mirza, dos Landlords) es dediquen simplement a jugar a escacs, en són addictes. Tot açò canvia quan la companyia vol controlar més la regió i amb l’excusa del mal govern del rei, li dóna escac i quasi mat, li queden dos opcions rendir-se o lluitar.


Després d’aquesta xicoteta introducció, deixaré de banda una part del film (no la menyspree ni molt menys) i em centraré en els dos Landlords i la seua relació amb els Escacs. Són senyors, viuen de les gestes dels seus avantpassats, no fa falta ni que treballen, ni mirar pel patrimoni, així que sols trien preparar estratègies per guanyar a l’altre i, mentre, parlen, fumen i mengen.

Ells juguen a Escacs, on els primers moviments es fan en el camp propi, avançant i agrupant les tropes, fins que es donen les condicions per a l’atac. No juguen al “Fast Game” que es juga a Anglaterra (per a ells és la resta del món). On s’ha vist que un peó avança dos caselles? Que a la “Alferza” o dama li anomenen Reina? I a més que puga moure’s per totes les caselles? Ells no tenen pressa.
Aquest estil de vida que pot semblar idíl·lic, comença a badar-se. Primer per les seues respectives dones, la de Mirza intenta que responga als seus encants i deixe d’una vegada el maleït joc que té posseït el seu marit, a més intenta sabotejar-lo (immillorable escena on al no aconseguir-ho, ella li amaga les peces i Mirza substitueix les peces per fruites per continuar el joc). A la de Mir tampoc li agrada la situació, però respon d’altra forma, trobant un substitut del seu marit. Segon per la situació política, hi ha rumors de la invasió, per part britànica, a primeres diuen que hi respondran amb l’espassa, però quan aquests van creixent fugen al camp, per a evitar ser reclamats per a lluitar contra els britànics i així poder continuar jugant.

Mentre les tropes avancen cap a la ciutat, un d’ells sentencia “ Si no em pogut fer front a les nostres esposes, com anem a fer front a l’exèrcit de la companyia?”

Magnífica pel·lícula on hi ha: discussions de parella, adulteri, desfilada militar, balls musicals, abdicació d’un rei, moltes partides d’escacs... i sols un tir i com no, per una disputa respecte d’una partida d’escacs.

Article escrit per Juan Talens Sansaloni 

Santiago García i Marc Carbonell nous mestres FIDE

 La FIDE acaba de concedir oficialment el títol de Mestres Fide ( MF ), als joves jugadors del Club d'Escacs Xeraco, Santiago García Gim...