Campionat d'Espanya de Veterans

Bé, com sabreu acabem de jugar el Campionat d’Espanya de Veterans. Allí vam anar una representació del Club d’Escacs Xeraco: Elías Pelegrí, Juanjo Castelló, José Miguel Such i un servidor.

Nosaltres intentem "primer que tot" passar-ho el millor possible. Després jugar bé. Si damunt guanyem alguna ....

Juanjo y José Such han fet un paper prou bo, pujant un poc d’elo.

En concret, Juanjo ha pujat 15 punts d’elo i molt destacable la victòria davant el fort jugador del Silla José Folch, elo 1906. L'amic Juanjo de vegades es despenja amb una partida genial; és d'eixos jugadors que si el pilles amb el dia de cara et pot fer una desfeta....i si damunt li deixes un cavall...

José Miguel Such començà molt bé guanyant a un jugador 1897 i a un 1689. Després li entraren dos jugadors molts forts un de 1981 d’elo i l’altre ni més ni menys que el GM Mihai Suba 2260 d’elo. Acabà perdent les dos últimes ja un poc pressionat per treball i família. La veritat que jugà prou bé.

Elías va tenir molt mala sort. Hi ha campionats que una o dos partides, millor dit, un xicotet detall en un parell de partides, condiciona la resta del campionat. La seua primera partida va lluitar en negres contra Fco. J. Ladrón de Guevara un fort jugador de 2081 punts d’elo fide. Una partida que, quan pareixia que guanyava Elías (jo vaig pensar: fa eixa i guanya), resulta que apareix un jaque no previst i al clot. La ronda 4 jugà contra un jugador fort, un FM, que em paraules d’ell, no va tenir opció. L’altra partida clau fou contra Erik Moya, jugador de 1901 punts d’elo. Va quedar malament d’apertura però aconseguí remuntar i quan millor la tenia va cometre una errada deixant-se pesa. Llàstima, va jugar molt bé i en canvi, per resultats pareix que mal. Damunt la ronda següent li toca l’amic Juanjo. Ja no va tenir ganes de més. Increïblement, al jugador més brillant dels quatre, no li van eixir les coses.

L’altra cara de la moneda vaig ser jo. Taules la primera contra un FM amb clara avantatge tant de material com de posició, acceptant el seu oferiment de taules, Derrota la segona partida però sensació d'haver fet una bona partida. La tercera ronda bye; jugàvem dos rondes en un dia i millor descansar per a la de la vesprada. La quarta contra Antonio Cantero, jugador de 2230. Una partida de final de torres salvada per conèixer allò de “rey en el lado corto y torre en el lado largo”. I després dos victòries. La primera salvant un posició d’atac molt delicada i la segon una miniatura de 16 jugades contra la Trompowsky d’Asensio Sabater, el campió murcià amb 2043 d’elo. La última, una bona partida contra Pedro M. Pastor que em va apretar molt i passà per alt una bonica combinació que va fer que em quedara millor. Taules i objectiu complit: Pujada de 46 punts d’elo i un increïble performance de 2116. Vaig jugar bé, vaig tenir una miqueta de sort en alguna partida i eixa és la diferència amb l’amic Elías.

Antonio Sabater - Salvador Vidal: Posició després de 16- exf5 ??. Juguen les negres i guanyen.