dimarts, 29 de maig de 2018

Llucmajor 2018: intent de crònica d'una participació amb contrastos en tres tornejos

  Vaig anar a Palma de Mallorca pràcticament de rebot, com en el cas d'Albacete. Si en aquella ocasió em vaig enterar per un 'banner' a la pàgina 'www.Ajedrezvalenciano.com' quan vaig entrar per un enllaç que havien compartit en Facebook d'un torneig a Torrefiel en juny, i on pensava que podria jugar perquè tenia on quedar-me, i eren sols tres dies (del vint al vint-i-dos), en aquest va ser perquè ja en terres manxegues vaig parlar de jugar-lo amb els meus company d'habitació en principi en una condicions d'estada molt favorables. Finalment, ells no van poder anar, i com que jo ja m'havia inscrit i continuava, circumstancialment, podent participar, vaig buscar alternatives no massa elevades de preu en quant a l'allotjament, cosa que vaig conseguir inclús d'alguna forma prou millors a com inicialment es podien esperar anant sol.

  Em vaig organitzar per intentar aplegar al torneig de Blitz que es jugava la vespra de l'inici del principal, tinguent en compte que una vegada posat podia aprofitar el viatge i jugar un poc més i partides un poc més ràpides que em pogueren ajudar a practicar en general, i si de cas, per si durant l'altre es donara el cas, en els apuraments de temps. A banda, havia d'aplegar eixa mateixa nit, atés que l'Open de lentes començava a l'endemà a les nou del matí, i, aleshores, era inviable viatjar en el mateix dia. Ho vaig poder aconseguir, arribant escassos vint minuts abans de l'hora programada per a la primera partida, havent, a més, de deixar la maleta i la motxilla que portava per a l'ocasió en una sala annexa al saló de joc.

El vaig disputar sense cap intenció de res, i ja en la primera partida vaig haver de demanar-li a l'àrbitre si hi havia algun jugador a qui no li haguera vingut el rival, atés que a mi m'havia tocat Jaime Santos Latasa i no havia acudit. Em va emparellar manualment amb Adrián Galiana, encara que jo no sabia qui era, ni em va dir el nom abans de començar. Vaig guanyar relativament bé la partida, amb negres, sense patir en cap moment ni per posició ni per temps, sinó més bé a la inversa, perquè prou prompte vaig aconseguir un cert millor joc. En la segona ronda, em va tocar jugar contra Nino Batsiashvili, Gran Mestra georgiana, actual número dotze del món de dones, i a qui vaig tindre molt contra les cordes. Fins el punt de què considere que estava jo ja molt millor quan decidisc sacrificar una peça de forma errònia: és a dir, ho havia d'haver fet en la jugada anterior, i d'altra forma molt més favorable (directament guanyadora, diria jo). Finalment vaig perdre i en la tercera em va tocar un xic alemany amb qui vaig acabar fent una certa amistat (hem intercanviat telèfons i contactes) de 2080 ELO a qui vaig acabar guanyar amb negres, en una posició possiblement lleugerament inferior, però en la qual jo era molt optimista. A l'acabar la partida em va dir que hauria de deixar de beure un got de vi abans de jugar, a la qual cosa jo vaig contestar que jo en l'aeroport de València, en els moments previs a pujar a l'avió, m'havia begut una pinta (mig litre) de cervesa.


  En la següent, contra un Mestre Fide anomenat Medarde, vaig arribar a una posició complicada, on jo havia sacrificat qualitat i dos peons per desenvolupament, una certa iniciativa, i un alfil en h6 i una Dama en a1 amb els seus peons de l'enroc en g6 i f5 i les seues peces encara en les seues caselles inicials quasi totes, la qual cosa podia fer que se li complicara la defensa. I, sobretot, estava el factor temps: jo tenia en eixe moment dos minuts (el ritme era de tres minuts més dos segons per jugada, per jugador), i ell a dures penes comptava amb deu segons. Encara així, un parell d'imprecisions li van aclarir la situació, i de nou derrota. En la cinquena em va tocar amb Semenova, una Mestra Internacional Femenina de 2250 ELO. Vaig tindre mat en dos, el qual vaig vore només fer la jugada que no el realitzava, quan ja tenia qualitat neta de més i millor posició. Finalment em vaig deixar una torre sencera, i vaig acabar perdent.

  Les rondes de la sisena a la huitena pràcticament no cal comentar-les, perquè van ser victòries relativament ben encaminades des d'un principi, encara que cal fer un xicotet incís, perquè em va tocar amb qui després em tocaria en l'última ronda i em guanyaria, com en el cas de Semenova, encara que en el d'ella va ser en les dos ocasions que vaig perdre. I així, vaig arribar a l'última ronda, la qual em va enfrontar amb Miguel Santos Ruiz, flamant recent classificat per a la Copa del Món mitjançant l'Europeu Individual, on va quedar entre els vint-i-dos primers, condició necessària per a fer-ho, guanyant quatre partides i sense perdre'n cap d'un total d'onze. Després de fer-li un parell de bromes perquè li havia escoltat dir que en totes les partides, menys en la de la primera ronda i dos en les quals havia estat inferior des de l'obertura però havia acabat guanyant, havia demanat taules, diguent-li que en cas de fer-ho es quedaria sense mà, de tan forta i ràpida com la pensava agarrar, iniciàrem el joc. Em vaig quedar prou bé des d'un principi, jugant amb negres, i conforme va avançar el mig joc em vaig començar a sentir molt còmode, inclús sacrificant un peó per conseguir la casella c5 per al meu cavall. Finalment, vaig penetrar amb el meu Rei per les caselles negres f6-e5-d4 quan encara hi havia dos torres, alfil i cavall per bàndol, i vaig forçar un Te3 per la meua part, recolçat, per un peó en f4, que va fer que acabara caiguent-li la bandera, tinguent jo encara minut i mig en el rellotge. Per tant, el resum d'aquest torneig podria dir-se que va ser prou favorable, quasi més per joc que per resultat, que tampoc va ser roïn, encara que el desempat indica que tampoc em vaig enfrontar amb rivals que ho acabaren fent tan bé com ho havera pogut fer amb els punts finals obtinguts.

  I potser ahí s'acabara part de la bona sort, o del bon fer. Per a no allargar massa l'escrit, resumiré en sols dos paràgrafs l'actuació en les altres dos competicions, simultànies durant alguns dies, que es disputaven. El principal, i el motiu pel qual havia anat, no se'm va acabar donant massa bé, obtinguent únicament quatre punts sobre un total de nou possibles. Encara així, el joc no va ser tan relativament pobre com els resultats podrien indicar. En la primera ronda potser me'n passara sacrificant una qualitat per un peó, encara que la posició no era gens clara, i de fet el meu rival em va proposar una continuació a l'acabar la partida que m'havera fet guanyat un segon peó i bones perspectives. La segona em va costar molt més d'allò que en un principi anava a paréixer, atés que en la jugada dènou ja tenia peça neta de més. Vaig haver de guanyar un final de taules teòriques que no va saber defendre i em va costa cent deu jugades de materialitzar. En la tercera, de nou contra la jugadora russa abans anomenada, em vaig equivocar de torre a l'hora de pujar-la a la tercera fila per atacar en el flanc de Rei, tinguent-les ja en e1 i d1 respectivament, i segurament per això vaig acabar perdent. La quarta la vaig guanyar relativament bé i la cinquena també, quedant-me molt millor des de l'obertura, encara que en el segon d'aquests dos casos encara em vaig complicar amb alguna que altra imprecisió. La sisena està en internet, i la setena va ser una vertadera llàstima. En la jugada deu ja estava molt millor, havent sacrificat un peó jo amb blanques contra l'ex-campiona de França de 2014 i 2015 Nino Maisuradze per entrar en una variant d'alguna forma forçada que pensava que ja em deixaria amb avantatge decisiu, i d'haver invertit l'ordre de la ja referida jugada deu i l'onze, l'havera obtingut, perquè al final van ser les mateixes, però de la forma que jo ho vaig fer li deixava una alternativa que feia que s'escapara. La huitena la vaig guanyar contra un altre jugador contra qui em vaig enfrontar també dos vegades, en aquest cas en aquesta competició i en el Sub-2000 que després explicaré breument, i com que ja era de les dos últimes partides que anava a jugar, i volia vore com acabaven el torneig els Grans Mestres, Mestres Internacionals i la resta dels primers taulers, a penes li vaig prestar massa atenció a la meua pròpia, així com en l'última, encara que com es va complicar un poc més, sí que vaig estar un poc més de temps sobre el tauler, per acabar perdent, en eixe cas, a pesar de tindre una posició molt superior (de nou l'error va ser voler entrar en una variant forçada, en aquest cas menys clara que altres, i que desperdiciava una avantatge posicional molt major).

  Pel que respecta al dels matins des del dilluns al divendres, el del CNA Arenal Sub-2000, no vaig jugar tan bé com els resultats podrien indicar, encara que tampoc en cap cas vaig tindre posicions inferiors, sinó més bé en les dos últimes rondes, sobretot en la penúltima, on perquè no vaig vore una simple jugada de torre del meu rival que feia que les canviàrem i ens quedàrem amb Dama i alfil (de diferent color) cadascú, ell havera pogut forçar un final de taules teòriques canviant les Dames, i en l'última vaig donar opcions de contrajoc tinguent múltiples línies on em quedava, com a mínim, amb dos peons de més i posició superior i triant finalment una amb igualtat de material i posició no tan clara com la de les altres, havera pogut no guanyar, però encara així ho vaig fer. La clau va ser guanyar la tercera ronda, contra el primer del rànking inicial, i amb negres, acabant jo amb cinquanta dos minuts en el rellotge (el ritme era de seixanta minuts més trenta segons per jugada, per jugador) i el meu oponent amb menys de deu quan ja va abandonar definitivament, en posició molt perduda.

En definitiva, pràcticament millor joc que resultats, sobretot en el seté Open Internacional Llucmajor, una bona actuació sense exageracions independentment dels resultats en el sub-2000, i un Blitz on en moments puntuals havera pogut fer-ho millor, i en altres vaig tindre un poc de sort, per dir-ho d'alguna forma, per acabar fent-me amb la victòria, sobretot en un on vaig haver de sacrificar una peça per tres peons en un final, encara que tampoc els resultats se'n van anar molt, potser, de la puntuació final obtesa (insitisc: el desempat demostra que tampoc els meus oponents estaven molt inspirats o no va ser tan gran cosa com els sis punts del resultat final). Tot i això, una altra 'relativa bona actuació', com a Albacete, i a esperar a vore en què esdevenen les pròximes que puga haver, si les hi ha.



(Albert Deruelle Sala)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llucmajor 2018: intent de crònica d'una participació amb contrastos en tres tornejos

  Vaig anar a Palma de Mallorca pràcticament de rebot, com en el cas d'Albacete. Si en aquella ocasió em vaig enterar per un 'banne...